La polarització afectiva es produeix quan el partidisme esdevé una identitat social antagònica i excloent cap als qui no considerem "un dels nostres." A Espanya, aquesta polarització no ha deixat d'augmentar en les últimes dècades, especialment a partir del 2015, quan nous partits van aparèixer en escena posant fi al bipartidisme de facto que havia caracteritzat la democràcia espanyola. El distanciament ideològic entre partits polítics (polarització ideològica) promou l'escepticisme i la desafecció democràtica entre la ciutadania (polarització afectiva). La polarització dificulta el consens polític en temes tan rellevants com la convivència territorial, la immigració, la igualtat de gènere, o el canvi climàtic. El resultat és un clima polític crispat, desencant cap a la política i un deteriorament de la confiança social. A més de la dificultat d'abordar reformes de calat amb una ciutadania enfrontada, hi ha un perill real d'involució de les democràcies liberals. 

Malgrat la preocupació que hi ha en relació amb els efectes negatius de la polarització sobre la ciutadania, i amb la necessitat de buscar camins que fomentin la despolarització, sorprèn l'absència de propostes concretes. Més enllà de l'acord generalitzat sobre la necessitat que tant mitjans de comunicació com actors polítics abandonin les pràctiques més polaritzadores en els seus discursos, missatges i accions, no comptem amb eines clares per despolaritzar la vida política. L'objectiu del curs és precisament debatre la teoria i la pràctica de la despolarització afectiva a tres nivells: lideratge polític, societat civil i mitjans de comunicació, i institucions polítiques.

Programa complet i inscripció aquí: https://cuimpb.cat/ca/curs/312-innovacio-politica-despolaritzacio