El context en el qual es desenvolupen les grans polítiques del nostre estat de benestar s’ha alterat de forma substancial i accelerada, al llarg dels últims anys. Un primer element a considerar és el sorgiment de dinàmiques i situacions d’elevada vulnerabilitat social que tendeixen a cronificar-se. Es dibuixa, per tant, un nou escenari d’emergència social que va esdevenint, d’alguna manera, estructural. Aquesta nova cartografia de vulnerabilitats presenta, d’altra banda, un caràcter complex i multidimensional. Els eixos que la configuren s’interconnecten i generen espais d’intersecció. És a cada creuament de vulnerabilitats on es despleguen les principals lògiques d’exclusió. A tall d’exemple: les interseccions entre migracions i infància; entre precarietat laboral i salut; entre inseguretat residencial i fragilitats comunitàries; entre vellesa i solitud.