Aquest curs de conflictologia vol ser un instrument de reflexió per a escapar a les fàcils i enganyoses narratives que encara venen Europa com el bressol dels drets humans, oblidant o amagant l’esclavitud i el colonialisme, el saqueig i l’explotació imperialista colonial i postcolonial del Sud global o la guerra als migrants del present. Les sessions volen generar una visió alternativa i sòlida a les obsessions securitàries i xenòfobes europees que reforcen i relegitimen un racisme institucional profund, més o menys latent en el subconscient de les societats europees, tant a nivell local com a nivell global, ben exemplificat per la ja cèlebre al·locució de l’actual cap de la diplomàcia europea, Josep Borrel: “Si, Europa és un jardí […] Nosaltres hem construït un jardí. Tot funciona. És la millor combinació de llibertats polítiques, prosperitat econòmica i cohesió social que la humanitat hagi construït mai.” I segueix: “la major part de la resta del món és una jungla, i la jungla podria envair el jardí”.

La mobilitat és una constant en la història dels éssers humans que, segons expliquen arqueòlegs i historiadors, es van expandir pel planeta des dels seus primers nuclis d’instal·lació a la Banya d’Àfrica, on s’han trobat les restes òssies més antigues. És a dir, que, si no hi hagués hagut migracions, continuaríem residint tots en aquesta regió del continent africà i altres temes ocuparien els debats polítics i mediàtics. Llavors, si el moviment de poblacions al planeta és un fenomen absolutament normal, per quines raons durant el final del segle XX i el començament del segle XXI es transforma en el que sembla ser un “problema” polític i social de primera magnitud en l’àmbit europeu, però també en l’àmbit global i en el context mediterrani?

Després de dècades on la qüestió migratòria era abordada a escala interna pels països europeus, en funció de la seva conjuntura política i econòmica – i dels interessos de diversos actors polítics per a instrumentalitzar la qüestió en termes electorals i/o de legitimació -, a partir dels anys 2000 les polítiques migratòries repressives s’han orientat cada vegada més cap a l’esfera internacional. L’externalització del control migratori cap als ‘veïns’ de la UE, cridats a exercir el paper de “policies” repressors de la mobilitat de les persones suposadament cap a Europa, o la deslocalització i limitació de l’asil, han passat en poc temps a ser normalitzat com a part del panorama polític, amb totes les morts, violències i violacions de drets que això comporta.

Durant les últimes dècades s’ha acabat de configurar un règim global d’apartheid racial, on el moviment d’uns és benvingut i fins i tot incentivat com una cosa enriquidora – el turisme, el programes d’intercanvi Erasmus, entre d’altres – mentre que el moviment dels “altres” – subjectes subalterns, no “blancs”, no “occidentals” i no “rics” – és reprimit costi el que costi, sense tenir cura de les conseqüències i del respecte de les lleis nacionals i dels marcs internacionals de drets humans i d’asil. Això amb implicacions cada vegada més brutals i més evidents no sols en la desprotecció de les persones en moviment enfront dels seus drets bàsics, sinó també enfront de la seva integritat física i la seva vida.

Aquestes tendències generen un règim necropolític – en el sentit que el poder polític decideix com algunes persones mereixen viure, mentre unes altres no i poden morir – en el qual la vida d’algunes persones no conta en absolut, i on la violència i la mort són considerades, potser, com a efectes col·laterals de l’acció política per a, suposadament, reprimir i dissuadir els migrants “no benvinguts”. Això està desafortunadament ben il·lustrat per les 52.760 morts que l’ONG United relaciona amb les polítiques migratòries europees entre 1993 i juny de 2023. Existeix llavors actualment una veritable guerra als migrants que es produeix a les portes d’Europa, però també als seus voltants, on s’han externalitzat el control dels moviments humans i de les fronteres.

És necessària i urgent una posada en qüestió del statu quo perquè les pràctiques repressives ‘excepcionals’ cap a la migració des del sud del planeta tenen un impacte brutal sobre les societats europees en termes de pèrdua d’humanitat col·lectiva davant les injustícies i les vexacions cada vegada més evidents cap als ‘altres’ – transformats en enemics, en onades, allaus de bàrbars i salvatges que amenacen la pobra, fràgil i indefensa Europa [llegeixi’s clarament amb ironia] – i de normalització de pràctiques excepcionals del poder que obvien la legalitat i, per descomptat, la legitimitat.

Considerant el context en el qual es tracta la migració avui en l’àmbit polític i mediàtic, pensem que és necessària una reflexió crítica profunda, i no només sobre com els estats i la UE aborden i, massa sovint, reprimeixen els fenòmens migratoris. Per a anar més enllà i llegir el context internacional en el qual es desenvolupen tant la mobilitat, com les polítiques que volen controlar-la, és necessari obrir la mirada als elements geopolítics relacionats amb el sistema ultraliberal i el capitalisme racial a escala global. Una mirada geopolítica crítica ens permet ampliar la perspectiva a nivell espacial i temporal, donant-li perspectiva a les tendències actuals, i proporcionant atenció a altres elements crucials del panorama internacional que tenen un impacte fonamental en el moviment de les persones i del seu tracte per part del poder: els conflictes i la inseguretat, el capital financer i el comerç d’armes i de tecnologia de control, el pes del neocolonialisme, el gènere en les migracions i la globalització, el rol dels mitjans de comunicació als dos costats de l’Atlàntic, la situació geopolítica al Nord del continent Africà i a Orient Mitjà, el rol de les dretes extremes i de les seves guerres culturals globalitzades, així com l’evolució d’un dispositiu clau, com són les fronteres.

Per a tenir una visió d’aquests fenòmens tan enriquidora com sigui possible, el curs aborda diferents zones geogràfiques del planeta: la conca Mediterrània, Orient Mitjà i Abya Yala. Això ens permet sortir d’un marc de visió massa sovint eurocèntric en la qual el “vell” continent – com si els altres fóssin joves i existissin només després de la seva ‘descoberta’ pels europeus – és encara considerat com el melic del món.

Informació pràctica
Dates: de l’11 al 15 de desembre del 2023
Lloc: La Vaqueria de l’SCI (C/ del Carme, 95, Bcn)
Horari: de 17 a 20:30 h
Preu: per a no sòcies 20€ retornables*
Inscripcions a través d’aquest formulari i pagament a través d’aquesta pàgina.
* Es retornarà l’import complet del curs amb l’assistència al 80% de les sessions. Gratuït per sòcies.
** Per obtenir el certificat del Pla de Formació de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya cal assistir a un 80% de les sessions.

Programa complet DESEMBRE 2023
Si no s’indica el contrari, les sessions seran en català

Dilluns 11
De 17 a 18:30h
Una mirada geopolítica crítica per desxifrar la guerra als migrants
Amb Lorenzo Gabrielli, politòleg i investigador del GRITIM – Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració, Universitat Pompeu Fabra
Per què i com s’ha transformat la migració en un element central del panorama geopolític mundial? Responent a aquesta pregunta, la sessió posarà les bases per una reflexió geopolítica al voltant dels moviments humans, abordant els elements polítics, econòmics i socials de l’àmbit de les relacions internacionals que influencien i interactuen amb les diferents formes de mobilitat, així com, més extensament, amb l’espai geogràfic, les fronteres i el temps.

De 19 a 20:30h
Dretes extremes i guerres culturals: de la immigració a la ‘ideologia de gènere’
Amb Steven Forti, historiador i professor en la Universitat Autònoma de Barcelona
Idioma: castellà
Aquesta sessió abordarà el paper dels moviments polítics i socials d’extrema dreta aquí i internacionalment a l’hora d’enfocar políticament, socialment i mediàticament els fenòmens migratoris, la diversitat i l’alteritat a les societats del Nord global. Per fer això, l’historiador Steven Forti abordarà les ‘guerres culturals’ d’aquests grups, les estratègies i a través del qual les extremes dretes contemporànies defineixen i connecten temes diferents que van des de la immigració “il·legal” fins a la “ideologia de gènere”.

Dimarts 12
De 17 a 18:30h
Les fronteres al món contemporani
Amb Xavier Ferrer-Gallardo, geògraf y professor en Global Studies en la Universitat Pompeu Fabra
A l’hora de pensar i abordar políticament els fenòmens migratoris – i fins i tot per realitzar la migració-, un element fonamental és constituït per les fronteres. Aquestes construccions polítiques i socials que tant marquen el món contemporani no són immutables i el seu significat i funció evolucionen amb el temps i els canvis contextuals. Com han canviat les fronteres en els últims decennis, amb una coexistència de creixement desmesurat dels fluxos turístics i al mateix temps d’una obsessió de control de migrants i refugiats? Quina és la seva relació amb la mobilitat humana entre el Nord i el Sud global? A què – i a quins actors – serveixen les fronteres en l’actualitat?

De 19 a 20:30h
Militarització de les fronteres i guerra a migrants i refugiats
Amb Ahinoa Ruiz Benedicto, Investigadora en el Centre Delàs d’estudis per la pau
Una de les tendències més evidents que caracteritzen les fronteres contemporànies és probablement la seva securitització creixent i obsessiva. En aquest context, l’Ainhoa Ruiz Benedicto analitzarà com aquesta dinàmica ha generat una militaritzant les fronteres, sobretot davant dels fenòmens migratoris. Abordarà els dispositius de control i repressió del moviment de migrants i refugiats des del Sud global, quins actors han sigut centrals en aquesta dinàmica i quines conseqüències comporta per les persones en moviment, però també per als sistemes democràtics.

Dimecres 13
De 17 a 18:30h
Espoli, (neo)colonialisme i migracions
Amb Victoria Muñoz, militant afrofeminista i antiracista, jurista i politòloga en formació per l’UAB-SciencesPo Paris, membre impulsora i co-fundadora d’AfroFem Koop, i tècnica de projectes en Justícia Global a l’Institut de les Desigualtats
Els moviments humans en el planeta, així com la seva percepció social i mediàtica, i el seu tractament polític estan relacionats amb el passat i les dinàmiques de poder que s’han desenvolupat entre el Nord i el Sud global als segles passats. Per això, en aquesta sessió la Victoria Muñoz ens acompanya a comprendre com s’interrelacionen i s’han interrelacionat el colonialisme (i el neocolonialisme), l’espoli imperialista, i altres dinàmiques depredadores dels recursos humans i materials del Sud global amb el moviment de persones. A més, sense oblidar el paper que juguen els imaginaris heretats de l’esclavatge, l’imperialisme i la dominació colonial avui en dia.

De 19 a 20:30h
Migracions i geopolítica al Sàhara i Marroc
Amb Albert Giralt, coordinador a la Federació ACAPS – Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí
La geopolítica de les migracions es defineix de forma específica als diferents territoris transitats per als moviments humans. Alguns espais geogràfics, tanmateix, presenten configuracions més complexes que altres, com és el cas del Sàhara Occidental i del Marroc, per diferents raons polítiques, diplomàtiques, estratègiques i econòmiques. En aquesta sessió, l’Albert Giralt ens ajudarà a comprendre i analitzar com es defineix la relació entre, d’un costat, els moviments humans forçats i voluntaris a la zona i, de l’altre, la situació geopolítica al voltant de l’estatut del Sàhara Occidental, de les relacions amb Marroc, tant des del punt de vista del continent africà que des del d’Europa.

Dijous 14
De 17 a 18:30h
Els mitjans de comunicació i les migracions: una mirada entre les dues ribes de l’Atlàntic
Amb Eileen Truax, periodista i directora de continguts del Congreso Internacional de Periodismo de Migraciones de Merida
Idioma: castellà
Els mitjans de comunicació són un actor clau en l'”espectacle fronterer” que enfoca les “crisis migratòries” a escala global. En aquesta sessió, una eminència del periodisme internacional, com és l’Eileen Truax, abordarà amb una visió crítica, i al mateix temps des de dins el paper dels mitjans de comunicació i dels seus professionals a l’hora de visibilitzar de forma molt específica els fenòmens migratoris, i així determinar percepcions col·lectives i prioritats polítiques. S’analitzaran, tant en el cas d’Abya Yala com en l’espai Euro-Africà, les narratives i els enquadraments, l’economia política dels mitjans i també les relacions amb el poder polític.

De 19 a 20:30h
Conflictes, migracions i seguretat a l’Orient Mitjà: una visió geopolítica
Amb Gabriel Garroum Pla, Investigador en el IBEI – Institut Barcelona d’Estudis Internacionals
L’Orient Mitjà és possiblement una de les regions geopolíticament més complexes del planeta – almenys pels ulls occidentals i europeus i, si li afegim les diverses formes de mobilitat humana, la imatge es torna menys nítida. Per això, en Gabriel Garroum ens ajudarà a treure a la llum com les diferents formes de mobilitat humana es relacionen amb els conflictes existents a la zona i amb les qüestions de seguretat – tant en el sentit de la inseguretat humana amb efecte de migracions forçades, com en relació amb les percepcions d’inseguretat relacionades amb les persones provinents d’aquesta regió, la visió de les quals és estereotipada, estigmatitzada i exotitzada.

Divendres 15
De 17 a 18:30h
Un enfocament de gènere per interpretar les migracions i la globalització
Amb Siham Jessica Korriche, activista feminista i antiracista, àrea de política migratòria d’Irídia
Per comprendre realment les implicacions geopolítiques dels moviments humans, no es pot obviar dedicar-li una mirada de gènere a la forma en què es relacionen les migracions i el sistema capitalista mundial, tant en termes d’explotació com de resistències. En aquesta sessió, la Siham Jessica Korriche ens aportarà la seva visió crítica i ens permetrà construir una visió i interpretació més completa i complexa dels fenòmens migratoris i de la seva imbricació amb la globalització, des d’una perspectiva de gènere.

De 19 a 20:30h
Taula rodona: És possible un enfocament alternatiu dels fenòmens migratoris? Perspectives polítiques, militants, periodístiques i investigadores
Pontents pendents de confirmació
En aquesta taula rodona final es reflexionarà col·lectivament – públic i convidades – sobre les possibilitats i les formes de consolidar un enfocament alternatiu dels fenòmens migratoris, tant en l’àmbit polític, militant, periodístic o d’investigació acadèmica. Com es poden redefinir i conjugar de manera diferent les mobilitats ara ‘benvingudes’ – com el turisme, les migracions ‘qualificades’, els ‘expats’ o els jubilats rics – i aquelles ‘no benvingudes’ -dels subjectes subalterns, racialitzats, alteritzats en provinença del Sud global? Es pot construir i impulsar transversalment una agenda política que vagi més enllà d’una visió repressiva i de constant emergència davant dels fenòmens migratoris des del Sud del planeta?

Inscripcions a través d’aquest formulari i pagament a través d’aquesta pàgina. Si tens qualsevol dubte escriu-nos a info@scicat.org.