El Curs de conflictologia és un dels cursos insígnia de l’SCI. L’organitzem des del 2009 i aquesta serà la 19a edició, que tractarà sobre les migracions, els desequilibris globals i l’emergència climàtica.

Hi ha relació entre la crisi climàtica i ambiental i el moviment de les persones al planeta? De manera abstracta, sembla evident que hi ha alguna interacció entre aquests fenòmens. Si escoltem els discursos polítics i mediàtics sobre el tema, que emfatitzen exageradament aquesta relació com si es tractés d’una causalitat directa i inequívoca, ens convencerem ràpidament que enormes masses de persones ja estan en moviment per a dirigir-se cap a Europa i al Nord global. Sense dubte, és necessari escapar de les simplificacions i de la sobre emfatització i mirar més en profunditat aquests fenòmens, així com el marc estructural en el qual es desenvolupen.

Els moviments de persones en resposta al canvi ambiental en realitat no són una novetat i tenen una llarga història. Fins i tot, el poblament del planeta, a partir dels primers nuclis d’Àfrica oriental, s’ha desenvolupat per evolucions ambientals que han afavorit la migració. Sembla evident que hi ha interaccions entre el canvi de les condicions climàtiques i els moviments de persones; per això, és important entendre quina forma prenen i com s’interrelacionen amb altres elements més estructurals.

Per entendre en profunditat com es relacionen la crisi climàtica i ambiental i les seves conseqüències amb el moviment (o la immobilitat) de les persones afectades, en les deu sessions del curs abordarem la qüestió des de diferents punts de vista per fugir de les simplificacions i construir una percepció del fenomen més complexa i objectiva.

Escapant de perspectives deterministes i previsions exagerades, abordarem el context general, les perspectives d’acció social, la qüestió de drets i de justícia climàtica i profunditzarem en el coneixement de casos específics com el Sàhara Occidental i l’impacte humà i ambiental de l’agroalimentació. Tancarem aquest cicle de conflictologia amb una taula rodona dedicada a les perspectives d’acció en matèria de crisi climàtica i migracions.

Informació pràctica
Dates: del 25 al 29 de novembre del 2024
Lloc: La Vaqueria de l’SCI (C/ del Carme, 95, Bcn)
Horari: de 17 a 20:30 h
Preu: per a no sòcies 20€ retornables*. Gratuït per a sòcies. Et pots fer sòcia de l’SCI aquí.
Inscripcions a través d’aquest formulari i pagament a través d’aquesta pàgina.
* Es retornarà l’import complet del curs amb l’assistència al 80% de les sessions. Si el preu és un impediment, escriu-nos a global@scicat.org.
** Per obtenir el certificat del Pla de Formació de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya cal assistir a un 80% de les sessions.

Programa complet NOVEMBRE 2024
Si no s’indica el contrari, les sessions seran en català

Dilluns 25

De 17 a 18:30h

Emergència ecològica i conflictes globals: desigualtats, deute ecològic i moviments de persones
Amb Carol Pérez Bendadda – Coordinadora de l’àrea d’Antiglobalització i Justícia Global d’Ecologistes en Acció
Aquesta sessió introdueix el context de l’emergència ecològica actual i les relacions de poder i explotació que perpetuen el deute ecològic del Nord Global envers el Sud Global. Es farà una anàlisi de com l’espoli de recursos i la degradació ambiental generen conflictes i desplaçaments massius, afectant especialment les poblacions més vulnerables i perpetuant desigualtats històriques.

De 19 a 20:30h

Refugiats climàtics
Amb Miguel Pajares, escriptor, investigador de GENI i GRECS (UB) i president d’honor de la CCAR
Aquesta sessió s’endinsa en el dilema sobre la consideració de refugiades de les persones expulsades dels seus països pel canvi climàtic. S’analitzarà la inacció dels nostres governs que des de fa dècades coneixen la situació i han actuat de manera irresponsable. Les conseqüències devastadores ja es comencen a produir en els països empobrits, tot i que la principal causa és la sobreproducció i el sobreconsum dels països enriquits. S’esbossaran prioritats pels canvis en les polítiques globals que no depenguin de lobbies ni multinacionals i propostes per a la gestió de les migracions climàtiques i ambientals.

Dimarts 26

De 17 a 18:30h

L’activisme artístic ambientalista
Amb Beatriz Rodríguez-Labajos, economista ecològic i investigadora Beatriu de Pinós al Centre de Polítiques Públiques JHU-UPF
Les expressions artístiques formen part de les eines estratègiques els moviments socials. La capacitat de l’art per a fomentar canvis culturals, cognitius i psicològics està àmpliament reconeguda tant pels acadèmics com pel públic en general. S’ha demostrat que l’ús omnipresent d’obres d’art (per exemple, pintures, música, pel·lícules) en l’activisme mediambiental desencadena processos cognitius específics, així com canvis en els valors i comportaments personals. Aquesta sessió aprofundirà en aquestes qüestions per a afavorir la reflexió sobre noves pràctiques polítiques.

De 19 a 20:30h

Construir futur en un món que s’acaba: possibilitats i estratègies per una transició ecosocial
Amb Eva Vilaseca, portaveu de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (ACTE)
Encara podem imaginar i construir un futur que avui sembla impensable. Però, com podem impulsar aquest canvi de rumb? A partir de quin projecte polític? En aquesta sessió analitzarem el moment de crisi ecosocial actual, les propostes del capitalisme verd i els escenaris i possibilitats de futur. Aprofundirem en el concepte de transició ecosocial dins el marc de l’ecologisme social i popular, i abordarem les estratègies i les sortides polítiques que ja existeixen o que caldria impulsar.

Dimecres 27

De 17 a 18:30h

La migració climàtica: justícia climàtica i drets humans ambientals, amb enfocament de gènere
Amb Susana Borràs, professora agregada de Dret Internacional Públic i Dret de la Unió Europea al Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
Les vulnerabilitats socials, econòmiques i ambientals preexistents creen una major probabilitat per certes persones de ser forçades a moure’s a causa dels impactes del canvi climàtic. Especialment important és aquesta situació per a les dones i nenes que s’enfronten a discriminacions interseccionals i socioestructurals, que configuren la seva adaptació i resiliència als impactes climàtics i, en els pitjors casos, condicionen els seus processos migratoris. Aquest component de gènere no ha rebut l’atenció suficient i, per això, Susanna Borràs ens ajudarà a omplir aquest desconeixement.

De 19 a 20:30h

L’espoli dels recursos al Sàhara Occidental: entre l’ocupació i la resistència
Amb Sonia Herrero, tècnica de la Federació ACAPS
L’espoli dels recursos naturals al Sàhara Occidental té profundes implicacions geopolítiques i humanitàries, en especial pel que fa a la garantia de drets humans i a la mobilitat forçada del poble sahrauí. Aquest territori, ocupat des de fa dècades pel Marroc, es troba al centre d’un conflicte que enllaça interessos econòmics, diplomàtics i estratègics. En aquesta sessió, explorarem com l’extracció il·legal de recursos com els fosfats o la pesca afecta directament el poble sahrauí, vulnerant els seus drets fonamentals, forçant-ne el desplaçament i exacerbant les condicions de vida als camps de refugiats. També analitzarem la interacció entre la resistència sahrauí i la comunitat internacional, aportant una mirada sobre el paper d’Europa i d’altres actors globals en aquest conflicte, tant des d’una perspectiva econòmica com política.

Dijous 28

De 17 a 18:30h

Què mengem i a quin preu? El cost humà i ambiental de l’agroalimentació
Amb Llibert Rexach activista de Fruita amb Justícia Social
L’actual model agroalimentari global vincula la producció i el consum dels països del Nord Global amb la precarització dels treballadors migrants del Sud Global, alhora que amplifica la crisi climàtica, les polítiques migratòries restrictives i les desigualtats globals. El cas dels temporers de Lleida com a exemple paradigmàtic.

De 19 a 20:30h

Casos de crisi climàtica i mobilitat humana: aprenentatges i reptes pendents
Amb Beatriz Felipe, Sòcia cofundadora de CICra Justícia Ambiental i Investigadora Associada al CEDAT-URV
Les conseqüències de la crisi climàtica juntament amb l’acaparament de terres i d’aigua, la sobrepesca, la construcció d’infraestructures, els processos de contaminació i les conseqüències d’accidents industrials, en conjunt amb factors socioeconòmics, estan forçant, de manera directa i indirecta, el trasllat de moltes persones arreu del planeta. En aquesta sessió explorarem detalladament alguns casos concrets de “migracions ambientals” arreu del món i compartirem aprenentatges i reptes pendents.

Divendres 29

De 17 a 18:30h

Justícia climàtica i comunitats migrants a la ciutat: vulnerabilitats relacionades amb la salut i coneixements d’adaptació
Amb Panagiota Kotsila, Investigadora postdoctoral del laboratori de Barcelona per a la Justícia Ambiental Urbana i Sostenibilitat, ICTA, UAB
Aquesta sessió aborda com es modela la vulnerabilitat climàtica dels immigrants (relacionada amb la calor extrema, les tempestes i les inundacions i les malalties transmeses per vectors) i quin rol tenen determinants com la raça, l’origen ètnic i l’estatus de migració com a factors clau en el risc de salut climàtica en el context europeu. En la seva contribució, Panagiota Kotsila proposarà una reconceptualització crítica i una planificació de ciutats sanes i justes, defensant la importància dels coneixements situats, les metodologies feministes i les epistemologies centrades en les persones migrants.
Sessió en castellà

De 19 a 20:30h

Taula Rodona: Perspectives d’acció davant de la crisi climàtica i els moviments de persones
 

Ponents pendents de confirmació.

Inscripcions a través d’aquest formulari i pagament a través d’aquesta pàgina.