Com ja s’ha començat a demostrar, l’era dels combustibles fòssils està arribant a la seva fi. A mesura que transcorren els anys i el capitalisme creix exponencialment, els desajustos en la cadena mundial de subministrament de recursos fòssils, cada vegada més cars d’extreure, així com la creixent demanda de gas, considerat com l’energia pont per la transició energètica, estan conduint a una crisi energètica mundial. El model energètic actual ha permès invisibilitzar i desvaloritzar els processos de sosteniment de la vida i dels cicles naturals de la Terra. Les polítiques energètiques, per mitjà de la mercantilització d’un bé comú com és l’energia, han incrementat les injustícies mediambientals i socials. L’extractivisme de les transnacionals, també en les energies renovables, genera un deute ecològic i un deute de cures, alhora que criminalitza la protesta, expulsa la ciutadania, ocasiona processos migratoris i estén la pobresa energètica. Aquest escenari planteja qüestions urgents: la transició energètica i la seva adequació per fer front a reptes que responen a interessos aparentment contradictoris, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, la reducció de la pobresa energètica i l’exclusió social, així com el reforç de la seguretat energètica.

L’objectiu del present estudi és analitzar i divulgar, des d’una perspectiva ecofeminista, tres dels principals conflictes energètics presents a la província de Tarragona a data 2022: la massificació eòlica, les línies de Molt Alta Tensió i la futura Vall de l’Hidrogen Verd a Catalunya.